H
O R A B A I X A
Hora
baixa
En
el teu silenci hi dorm un ocell
que
plana en les teves pupil·les
i
cobreix el teu pensament
de
plomes negres i blanques
Conec
el teu rostre
quan
voldries fugir
sembla
que atures cada batec
i
cap mot no habita els teus llavis
mentre
no te n'adones
i
dins les mans
se
t'adorm la tarda
Estàs
present
però
te m'escapes
Subratlles
només amb l'esguard
les
corbes blanes de la platja
Hi
ets amb un persistent esforç
per
negar el temps present
de
cada un dels verbs
que
som ara
I
estic amb tu
tan
proper a la teva distància
i
em limites a un perfecte pretèrit
que
jo no et demanava
Hora
baixa
No
te'n adones
i
el cel s'ha obert
en
cent esquerdes liles i malva
el
dia ha marxat d'esquitllentes
pensant
que no el miràvem
Ara
la platja
és
un gran llenç virginal
on,
amb els dits de la memòria
hi
dibuixem totes les hores
que
ens han vist fer-nos grans
quan
aquest pèlag lluïa
sobre
la nostra pell erta
en
diminuts cristalls de sal
un
tel de lluna realça
els
teus filaments de plata
que
es mouen gràcils
sobre
la teva front estàtica
Conec
el teu silenci
quan
saps que et demano
que
celebris amb mi
cada
instant
que
la vida ens regala
Eva Moreno Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada